Carrers plens d'història

A peu per Albaida

Vos convidem a endinsar-vos pels carrers del nucli antic d’Albaida protegit encara per quatre portes que tancaven l’antiga muralla medieval. Recórrer els seus carrers representa retrobar-se amb la trama de l’antiga població morisca i prendre contacte amb la senzillesa amable de la seua gent. Descobriràs ermites i convents, edificis històrics, arqueologia industrial i fins a set fonts històriques d’aigua fresca i generosa on podràs refrescar el teu assossegat passeig.

Palau dels Milà i Aragó

El palau està situat a la plaça Major, presidint l’accés al Clos de la Vila. Està format per tres torres i fou construït en tres fases entre el 1471 i el 1610 sobre muralles del segle XIII. Es tracta de l’edifici més singular i emblemàtic d’Albaida, símbol de l’antic poder feudal transformat ara en un espai públic. Adossada al palau trobem la Porta de la Vila, un arc de mig punt construït el 1460 i que tancava l’accés al Clos de la Vila.

L'Aljorf i l'Església de la Nativitat

L’Aljorf és un barri agregat el 1888 al municipi d’Albaida. Aquesta antiga alqueria morisca es troba a la ribera esquerra del riu Albaida, precisament, el nom d’Al-Jorf és un terme àrab que significa: «la ribera o el barranc del riu». La seua església data del segle XVIII i està construïda sobre l’antiga mesquita. De planta de creu llatina disposa de tres capelles laterals. A l’Aliorf també és interessant l’Ermita de Roser d’estil gòtic rural valencià i edificada al segle XIII, la Bassa de l’Horta d’origen islàmic i un interessant conjunt arquitectònic que formen el pont del Molí de la Creu i el pont de Ferro del Ferrocarril.

Porta Major i Barbacana de Sant Cristòfol

Única Porta existent en època andalusina a la qual es va afegir durant el segle XIV o XV un mirador o barbacana amb caràcter defensiu. Es tracta d’un mur baix en forma de trapezi, adossat a la muralla, que servia de punt de vigilància per controlar l’accés al Clos de la Vila. De l’antiga muralla d’Albaida també en forma part la torre guaita del segle XIII situada a l’avinguda Fora-Fora.

Porta de València o Aljorf

D’estructura semblant a la Porta de la Vila que trobem a la plaça Major al costat de l’antic edifici de l’Ajuntament del 1903. Es tracta d’un arc de mig punt per la cara externa i un altre escarser per la cara interna. Durant els segles XIV-XV tancava l’accés a la vila des del Raval Jussà per evitar possibles atacs durant la nit. Mitjançant aquesta porta arribaven a Albaida els viatgers que seguien el camí Reial de València. La peculiar forma actual d’aquest arc és deguda al fet que, el 1601, es van picar els estreps per poder donar accés als carruatges del marqués.

Font del Barri de Sant Antoni i Font del Lleó

Situades al costat de la Glorieta d’Albaida i molt a prop del convent dels pares Caputxins i del mercat municipal. Es tracta de dues fonts contigües, però totalment diferents. La primera, del 1789, està presidida per uns peixos entrellaçats i és d’estil barroc. La segona, del 1884, té un lleó fet en bronze i és d’estil eclèctic. Totes dues tenen 12 canelles i formen un safareig cobert.

Ceràmiques devocionals

Des de finals del segle XVII fins a mitjan XIX, els pobles de la Comunitat Valenciana es van enriquir amb retaules ceràmics i panells devocionals que adornaven les façanes de les cases i llocs estratègics dels carrers. No hi havia església, barri ni gremi que no tingués una imatge del seu patró. Passejar pels carrers d’Albaida és com fer-ho a un museu a l’aire lliure i apreciar la bellesa que emanen les ceràmiques exposades al públic. Aquestes ceràmiques narren històries, esdeveniments i transmeten imatges que eren fonamentals per a les creences de la gent de l’època.

Ermites urbanes

Les ermites d’Albaida són un patrimoni cultural i religiós que es distribueixen pel nucli urbà. Les ermites de Sant Miquel Arcàngel, de Sant Antoni Abat i de Sant Josep van ser construïdes al segle XIX i declarades Béns de Rellevància Local.
L’ermita de la Mare de Déu de Gràcia és la capella de l’Hospital de la Beneficència de les Germanes de la Caritat; es va construir a finals del segle XIX amb un estil neoclàssic i té una espadanya amb campana i una impressionant cúpula. Aquesta ermita acull la imatge de La nostra Senyora de Gràcia i entre altres talles.